La Cataracta és deguda a la pèrdua de transparència o envelliment del cristal·lí, la lent natural de l'ull. El pacient nota una visió borrosa i enlluernament.
El tractament és quirúrgic i consisteix en extreure el cristal·lí envellit i opac, substituint-lo per una lent intraocular, que permet recuperar la visió de lluny i, en alguns casos, també de prop.
El Glaucoma és una greu malaltia que produeix una lesió irreversible del nervi òptic per augment de la pressió intraocular.
El diagnòstic precoç és molt important per descartar aquesta malaltia, que és freqüent a partir dels 45 anys, i sobretot en miops i si existeixen antecedents familiars de glaucoma o pressió ocular elevada.
L'estudi de la malatia es realitza mitjançant la tonometria (mesura de la pressió introcular en mmHg), camp visual i estudi del nervi òptic amb tecnologia OCT (Tomografia de coherència òptica) i funduscòpia.
El tractament es realitza amb col·liris, cirurgia o làser, depenent de cada cas.
La Retinopatia Diabètica és una de les principals causes de ceguesa en el món desenvolupat.
Es tracta d'una malaltia que afecta la retina del pacient diabètic i que tractada a temps permet evitar la ceguesa del malalt.
Les lesions retinianes han de ser estudiades amb estudi de fons d'ull, angiografia fluresceínica, retinografia i OCT (Tomografia de Coherència Òptica).
El tractament s'efectua amb làser i medicació intraocular, quan es requereix.
La DMAE (Degeneració Macular Associada a l'Edat) és la principal causa de ceguesa en persones de la tercera edat.
És una malaltia greu amb un component hereditari, que pot afectar a persones de més de 50 anys i es manifesta inicialment en disminució de la visió i distorsió de les imatges.
En la revisió oftalmològica de rutina es pot sospitar la malaltia abans de l'aparició dels primers símptomes. A la nostra clínica disposem de tècniques i exàmens de laboratori per determinar el risc d'acabar desenvolupant la malaltia, si existeixen antecedents familiars.
Si es fa el tractament de forma precoç amb medicació intraocular amb anti-VEGF, la malaltia es pot aturar. Si no és així, la visió del pacient es deteriorarà de manera irreversible.
L'estudi amb OCT (Tomografia de Coherència Òptica) és fonamental per el diagnòstic i el seguiment de la malaltia.
El Despreniment de Retina és una malaltia greu que, si no és tracta, pot suposar la pèrdua total de la visió perquè la capa més interna de l'ull, es separa del seu lloc natural. El pacient nota una cortina que li impedeix la visió i va acompanyat de mosques volants i llums.
És molt important que es faci un estudi complert del fons d'ull per un oftalmòleg amb caràcter preferent, per tal de tractar el més aviat possible les lesions de la retina, ja que, si no es tracta precoçment, el resultat visual és molt pitjor.
El 80% de l'aprenentatge del nen es fa a través dels seus ulls. L'ull del nen és un ull immadur, en constant creixement fins als 8 o 10 anys. Els primers anys són fonamentals per al desenvolupament visual i qualsevol anomalia ocular no diagnosticada a temps pot aturar el desenvolupament de la visió i deixar defectes irreversibles per tota la vida.
L'Oftalmologia Pediàtrica és un departament fonamental de la nostra clínica per tal de detectar possibles dèficits de visió en el nen.
Cada any cal revisar i controlar la maduració visual dels nens ja que, si es detecta a temps un dèficit, es pot evitar que l'ull causi ambliopia ("ull dropo") o que aparegui un estrabisme (ull desviat).
La neurooftalmologia és la branca de l'oftalmologia que estudia i diagnostica els trastorns que afecten el nervi òptic i els moviments oculars.
Totes les malalties que provoquen alteracions neurooftalmològiques són habitualment conseqüència de disfuncions del sistema nerviós.
L'oculoplàstica és la subespecialitat de l'oftalmologia que estudia i tracta els trastorns de les parpelles, l'òrbita i les vies llagrimals.
La majoria de les cirurgies oculoplàstiques no requereixen ingrés hospitalari i es fan amb anestèsia local.
Blefaroplàstia
L'excés de pell i greix a les parpelles fa que aquestes caiguin (pseudoptosi), amb la conseqüent pèrdua de camp de visió i un aspecte d'envelliment. La blefaroplàstia de la parpella superior consisteix en eliminar la pell i el greix sobrant mitjançant una tècnica aplicada al plec cutani, minimitzant així les cicatrius. La blefaroplàstia de la parpella inferior consisteix en eliminar les bosses palpebrals i la pell sobrant.
Ptosi palpebral
La ptosi palpebral és la caiguda de la parpella superior degut a un debilitament o desinserció del múscul que eleva la parpella.
Mitjançant diferents tècniques quirúrgiques (depenent de cada cas) s'aconsegueix elevar la parpella per recuperar la seva funcionalitat normal.
Triquiasi
És una malaltia molt freqüent que consisteix en un creixement de les pestanyes en direcció a l'ull, que pot provocar ferides a la còrnia i llagrimeig constant. La triquiasi es soluciona amb l'aplicació de cirurgia correctora.
Tumors palpebrals
A les parpelles poden aparèixer lesions tant benignes com malignes. La cirurgia oculoplàstica permet extirpar i analitzar aquestes lesions, així com reconstruir el defecte que pot quedar després de la cirurgia.
Ectropi
La malposició de la parpella inferior cap a fora produeix una exposició crònica de la conjuntiva amb irritació i llagrimeig constant. Per corregir l'ectropi, es requereix cirurgia.
Entropi
Si la parpella inferior o superior s'inverteix, es produeix un contacte continu de les pestanyes amb la còrnia, podent provocar lesions a la còrnia. Es requereix cirurgia per corregir l'entropi.
Puntoplàstia
Les alteracions de la via llagrimall poden causar infeccions de repetició i llagrimeig constant. La puntoplàstia consisteix en ampliar el punt llagrimall mitjançant una senzilla i ràpida intervenció que millora el drenatge de la llàgrima.
Dacriocistorrinostomia
Permet desobstruir i tornar a permeabilitzar la via llagrimal obrint una nova via de drenatge del sac llagrimall cap al nas. Corregeix l'epífora (llagrimeig continu).
